Cafè virtual
Des del 2 d’agost de 2026 s’apliquen a la Unió Europea algunes obligacions de transparència del Reglament d’IA. La norma preveu situacions concretes, com ara avisar quan parlem amb un sistema d’IA i identificar determinats continguts manipulats que semblen reals. També inclou certs textos d’interès públic generats amb IA, amb excepcions quan hi ha revisió humana o control editorial i responsabilitat sobre la publicació.[1][2]
Em sembla important que la transparència es concreti en situacions que poden afectar el que veiem i com ho interpretem. Si una imatge sembla real o una resposta sona segura, saber que hi ha intervingut la IA ens pot ajudar a posar-la en context.
Una etiqueta, tot i així, em deixa preguntes. El contingut és correcte? Qui en respon si hi ha un error? Quins criteris ha seguit el sistema? A més, l’avís pot passar desapercebut si està amagat o escrit de manera confusa.
Si no sabem que hi ha intervingut una IA, ens falta una peça per valorar el que tenim al davant. Em pregunto què esperem que ens expliquin les empreses quan fan servir aquestes eines en la seva comunicació. N’hi ha prou d’avisar? O també necessitem saber què ha revisat una persona?
Per a mi, una etiqueta és el començament d’una conversa. Ajuda a saber que hi ha una eina al darrere, però no explica per si sola com s’ha fet servir ni quines decisions s’han pres durant el procés.
Per això em sembla útil acompanyar-la, quan calgui, d’un context senzill: què s’ha generat, què s’ha revisat i qui es responsabilitza del que es publica. Així, cada persona té més elements per interpretar el contingut i decidir quina confiança li mereix.